4. Los elementos del periodismo

El llibre Los elementos del periodismo ens ha permès endinsar-nos en la realitat dels problemes del periodisme actual, i ens ha preparat el camí per a iniciar un procés per canviar la deteriorada visió que els ciutadans i els propis periodistes tenen de la professió. 

Per nosaltres, els tres elements bàsics del manual són: la lleialtat al ciutadà, la independència i la verificació. Tal com manifesten Bill Kovak i Tom Rosentiel, el principal objectiu del periodisme és proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se ells mateixos, és per això que és de total rellevància que la informació que se’ls presenti estigui verificada i que no hagi estat alterada per interessos ni per pressions internes i/o externes, és a dir, que sigui el màxim de verídica possible.

A continuació exposarem aquells elements que creiem que més apliquen o ignoren els mitjans actuals; la veritat és un concepte molt ambigu, i és complicat demostrar si es compleix o no. Segons els autors del llibre, n’existeixen dues proves, la correspondència i la coherència, és a dir, esbrinar els fets i trobar-los-hi un sentit, dos criteris que els mitjans acostumen a complir. El periodisme també deu lleialtat al ciutadà i ha de conservar la seva independència per a mantenir-la, dos elements que no s’apliquen amb freqüència, ja que vincular la renda als ingressos dels mitjans, en comptes de la qualitat periodística, modifica la lleialtat. Creiem que la verificació és una de les bases del periodisme i, en general, els mitjans l’apliquen, tot i que sempre hi ha excepcions, com el cas Trias que va publicar El Mundo recentment, sense haver verificat la seva informació, que va resultar ser falsa.  Aquest element està vinculat a la pròpia consciència del periodista, ja que és ell qui ha de tenir la responsabilitat moral de verificar la informació de les fonts. Pel que fa al control independent del poder, considerem que està íntimament relacionat amb la independència econòmica dels mitjans. És a dir, si és l’Estat qui dóna subvencions a alguns mitjans, aquests estaran sotmesos al poder; no seran imparcials. Les noves tecnologies i les oportunitats que aquestes ofereixen permeten que el públic expressi la seva opinió amb molta més facilitat; l’internet fomenta la crítica i el debat i, per tant, la consolidació del periodisme com un fòrum públic. D’altra banda, els mitjans tenen dificultats per trobar un balanç entre l’entreteniment i la informació rigorosa que els hi demana  l’audiència, i freqüentment  donen prioritat a notícies impactants i no a altres que tenen més transcendència.

És per aquest motiu que en els darrers anys la visió social del periodisme s’ha vist devaluada; el públic ja no confia en el periodista i mira amb recel la informació que aquest li proporciona. Aquesta reacció es deu sobretot a la imatge que actualment es té de la tasca periodística, vista com un procés que s’ha vist corromput pels interessos i les influències polítiques i econòmiques. Els ciutadans creuen que el periodisme ha perdut l’independència, un dels seus elements més essencials, i que com a conseqüència els ha deixat de ser lleial. Així doncs, per a millorar aquesta valoració social tant negativa, creiem que l’independència és l’element que primer s’hauria de reforçar o, més ben dit, recuperar. En aquesta transformació juga un paper molt important la transparència, una qualitat substancial perquè el periodisme restableixi el seu compromís amb el poble.