- TRANSCRIPCIÓ LITERAL D'UN FRAGMENT DE LA RODA DE PREMSA
[...] La visita llampec de Rajoy, aquest cap de setmana, fa evident una
qüestió més: intentar negociar qualsevol cosa amb l’Estat Espanyol amb la
situació, diguem-ne, de desigualtat jeràrquica, que es produeix quan tu ets
encara una comunitat autònoma i l’estat és un estat, no condueix enlloc. Per
tant ha de ser des de la força que et donin les urnes, majoritàriament, i haver
engegat un procés constituent cap a la independència i si un cop ja tirés
endavant tens , com esperem i per això
treballem, una majoria de diputats independentistes aleshores tu, després, pots
dir: tirem cap aquí. I a partir d’aquí ja negociarem, diguem-ne, els actius i
els passius. No pots intentar negociar res, un enèsim referèndum que ja ens han
dit que no, abans de tirar endavant un
procés constituent. Així ho veu Esquerra Republicana i així ho defensem. A
banda d’això, doncs, lamentar la falta
de voluntat del govern espanyol per resoldre problemes com el que ha passat per
segona vegada en els darrers mesos a l’estació del TGV de Girona en que s’ha
tornat a colar aigua. El túnel s’ha tornat a inundar, igual que ja va passar
l’octubre passat. Van dir que aquesta qüestió es resoldria i no tornaria a passar més i un cop més, ADIF ha tornat a
fallar i un cop més, ADIF no ha respost a allò que s’esperava. I per tant,
lamentem profundament que la incompetència
d’Adif hagi tornat a generar problemes en el TGV a l’estació de Girona i
no hagi fet la feina que li pertoca que és la de tenir cura de les estacions i
haver evitat per segona vegada que tornés a inundar-se.
- NOTÍCIA
ERC busca
el vot dels indecisos a través d’un “full de ruta comú”
La portaveu d'ERC, Anna Simó, va reiterar
ahir a la roda de premsa que va tenir lloc després de la reunió de la direcció
del partit, que és necessària una “fórmula transversal que maximitzi el número
de vots”. Els republicans volen aconseguir el vot d’aquells indecisos que
votarien sí-no mitjançant un “full de ruta comú” per guanyar.
El dia anterior a la compareixença
del líder republicà, Oriol Junqueres, Simó va destacar la necessitat de “maximitzar
el nombre de vots” a través del suport de les formacions que van recolzar el 9-N. Fent referència explícita a l’ANC, que en els
darrers dies ha prioritzat la llista unitària, Simó va destacar l’agraïment i el respecte que
sentia per les seves decisions.
La portaveu d’ERC va destacar la
voluntat d’englobar tant el sí-sí com el sí-no per tal d’assolir el màxim nombre
de vots independentistes que comparteixin el mateix “full de ruta”, que els
portarà a la victòria. "Ens hi deixarem les pestanyes per
aconseguir-ho", va assegurar Simó. De totes manera, la portaveu
republicana no ha avançat res ja que “tot encara està per parlar”.
Sobre la visita que va fer el President
espanyol, Mariano Rajoy, a Catalunya el passat dissabte, la dirigent
republicana va afirmar que ja no “esperaven res” i que s’ha ratificat la "falta
de capacitat de seducció i de diàleg" per part del President de l’Estat. Segons
confirma Simó, la poca repercussió de la visita de Rajoy, ajudarà a “convèncer
els indecisos i a apropar-los al sí-sí” necessari per guanyar.
- VALORACIÓ DEL PROCÉS
El primer pas del procés va ser
decidir si preferíem realitzar una entrevista o assistir a una roda de premsa,
i tots els membres de l’equip vam coincidir en decantar-nos per la segona
opció, ja que era una oportunitat magnífica per tenir un primer contacte amb un
element tant comú del món periodístic, i desconegut per nosaltres, com és la
roda de premsa.
Seguidament vam traçar el “full de
ruta” que seguiríem per a dur a terme la tasca, i vam decidir que seria millor
poder completar el treball com més aviat millor per a poder tenir marge de
reacció en l’hipotètic cas que no ens permetessin l’entrada a la roda de premsa
escollida. Així doncs, vam decidir que el dilluns 1 de desembre un membre del
grup entraria de bon matí a la pàgina de l’ACN per a mirar les rodes de premsa
convocades per aquell mateix dia. Així ho vam fer, i vam veure que n’hi havia
dues que eren compatibles amb els nostres horaris, una convocada per ICV i l’altre
per ERC.
El següent pas va ser posar-nos en
contacte amb els convocants per tal que ens informessin del lloc i l’hora de la
roda de premsa i que ens confirmessin si tindríem permís per assistir-hi en
qualitat d’oients, sense pertànyer a cap mitjà de comunicació. Els primers en
respondre’ns van ser els responsables de l’acte d’ICV, que no ens van poder
assegurar contundentment que tinguéssim permesa l’entrada, però que ens van dir
que en principi no hi hauria cap problema i que si n’hi havia d’haver algun ens
trucarien per fer-nos-ho saber. Quan ja teníem quasi decidit que ens arriscaríem
i provaríem sort, ens van respondre els responsables d’ERC, que ens van
informar que la roda de premsa tindria lloc a la seva seu nacional i que hi podríem
assistir però sense fer preguntes. Així doncs, vam decidir assistir a l’opció
confirmada.
En arribar a la seu nacional d’ERC
no vam tenir cap incidència i ens van deixar entrar, un cop vam haver deixat constància
del nostre nom i cognoms, número de DNI i universitat a la que pertanyíem,
acreditades com a representants de la Pompeu Fabra. Un cop a la sala, plena de
periodistes dels principals mitjans de comunicació del país, vam observar amb
atenció tot el que feien, sense perdre detall, amb l’emoció d’imaginar que
potser algun dia aquells periodistes que miraven encuriosits les quatre estudiants
assentades amb timidesa al fons de la sala seríem nosaltres. Però aquest
embadaliment es va acabar tant bon punt va entrar a la sala la portaveu d’ERC
Anna Simó, i vam procedir a repartir-nos les tasques per tal de recollir tota
la informació necessària per a realitzar l’entrada al blog. Amb un parell de
mòbils enregistràvem el so, i amb els altres dos recollíem material fotogràfic
o audiovisual per a complementar la informació. A més a més, amb la llibreta i
el bolígraf tradicionals ens asseguràvem de prendre nota de tot el que deia la
portaveu. En acabar la roda de premsa, no vam poder evitar de somriure
satisfetes del nostre treball.
Valorem l’activitat com una
magnífica experiència, que ens va permetre posar-nos a la pell dels periodistes
i viure in situ la realitat de les rodes
de premsa. A més a més, vam poder observar la bona relació existent entre els
periodistes assistents, així com també algun dels incidents que solen passar
(un periodista despistat no va silenciar el mòbil i es va haver d’aturar l’acte
uns segons). En resum, fou una activitat esplèndida per a posar punt i final al
blog i a l’assignatura.
A continuació adjuntem algunes imatges i videos de l'acte:
A continuació adjuntem algunes imatges i videos de l'acte:
.jpeg) |
| Imatge de les quatre integrants del grup sostenint l'acreditació |
 | ||
Imatge de tres de les quatre integrants del grup
|
.jpeg)
