7. Consell de la Informació

En aquest seminari hem analitzat notícies que violaven el principi de llibertat i que, per tant, plantejaven qüestions relacionades amb l’ètica periodística. El principi de llibertat fa referència a la independència tant dels mitjans informatius com dels propis periodistes respecte el control exercit pel poder polític, les servituds comercials, el subministrament d’informació de les fonts, el conflicte d’interessos i la preservació del secret professional.  Durant l’anàlisi hem pogut comprovar que el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya no fa referència amb exactitud a aquest principi ja que no hi consta cap punt explícit. 

El nostre equip de treball ha decidit centrar-se en notícies que parlaven de la vulneració del principi de llibertat. És difícil trobar una evidència clara en una notícia que el periodista o mitjà que l’ha difós hagi sigut influenciat per tercers o hagi rebut una retribució per divulgar la informació en qüestió.

Així doncs, la notícia que hem escollit de El País publicada l’octubre d’aquest any tracta d’un manifest de queixa fet per mil cinc-cents professionals de Televisió Espanyola representats pel Consejo de Informativos (CdI) que reclamen un model de televisió independent.  

Vegeu la notícia aquí

Com que estem d’acord amb els treballadors de TVE, hem decidit redactar una carta director de la corporació RTVE, José Antonio Sánchez, com si fóssim el “Consell de la Informació” per presentar els fets i fer-ne una valoració ètica. 


´

Barcelona, 30 de noviembre de 2014

Sr. José Antonio Sánchez

Director de la corporación RTVE

Sr. Director,

Después de haber analizado el escrito firmado por 1.500 profesionales de su institución, en el cual se denuncia la utilización partidista de los informativos y se pide volver al modelo de televisión independiente, desde el Consell de la Informació de Catalunya hemos decidido hacerle llegar este mensaje, mostrando nuestro apoyo a los periodistas de TVE en su reclamación de la falta de independencia y de la situación límite en las “malas prácticas” y la “manipulación y censura” que están teniendo lugar en el canal estatal.

Nos basamos en el hecho de que RTVE es un medio público que se debe a la sociedad y que, por lo tanto, tiene que proporcionarles una información exenta de manipulación por parte del Gobierno Central y de valoraciones ideológicas. Asimismo, al obligar a profesionales a pervertir su trabajo, y por lo tanto a no poder expresarse con total autonomía, se está vulnerando el principio de libertad que forma parte del código ético de todos los medios de comunicación. 

Estos son los hechos que denuncia el CdI y que consideramos especialmente graves para la salud democrática de los medios de comunicación públicos: la intromisión del Director de Contenidos en el contenido de una noticia sobre el caso Gurtel, que motivó la retirada de la firma de esa noticia y de todo el Telediario; las advertencias de manipulación y censura en varias ocasiones, como eliminar los datos de valoración del Presidente del Gobierno y del líder de la oposición en la información sobre la encuesta trimestral del CIS, ocultar las palabras machistas del entonces candidato del PP a las Elecciones Europeas en la primera edición del Telediario, desplazar la información electoral la noche del 25-M, valorar mal y con claros tintes ideológicos el interés informativo de las noticias que llegaban en la noche electoral, no contar en ningún espacio de análisis y/o debate con el líder de la opción política que protagonizó la gran sorpresa de las Elecciones al Parlamento Europeo (Pablo Iglesias), tratar de forma insuficiente la condena al exconseller valenciano Rafael Blasco por el caso Cooperación, camuflar las siglas del partido del gobierno y el concepto de “financiación irregular” en la mayoría de las informaciones referidas al llamado Caso Bárcenas y a las investigaciones del Juez Ruz, minimizar la información sobre manifestaciones en Canarias contra las prospecciones petrolíferas, y en general seguir con la práctica de dar un tratamiento de bajo nivel, y cuando no ocultación, a todo aquello que puede ser molesto al gobierno o al partido que lo sustenta.

Desde el Consell de la Informació de Catalunya creemos que es imprescindible que todos los partidos políticos, sobretodo el Gobierno del Estado Español, respeten un modelo de televisión pública, independiente y plural. Por lo tanto, creemos que usted, como director de RTVE, tendría que asegurar que la información que emite su institución sea totalmente transparente y que esté exenta de manipulaciones o juicios propios.

Es por las razones expuestas que le hacemos llegar esta queja con el deseo de que las irregularidades cometidas en RTVE sean corregidas y que los responsables de dichas faltas sean cesados, para que la institución, pública, que usted dirige pueda volver a cumplir satisfactoriamente su función de servicio público.

Coordialmente, 


                                                                                 Consell de la Informació de Catalunya

6. Optimismo para periodistas

Com voldríem que fos la nostra situació professional d’aquí 10 anys

Com a estudiants de Periodisme, les nostres aspiracions professionals es basen en el model periodístic que nosaltres coneixem i estudiem: els mitjans tradicionals. En deu anys vista, ens agradaria disposar d’una feina a temps complet, ja sigui com a corresponsals o fent treballs d’investigació. Voldríem que el nostre treball fos reconegut i que el paper del periodista tingués una millor reputació i prestigi. Ens imaginem treballant en un mitjà que escolti les opinions dels periodistes joves i emprenedors, i on hi regni un bon ambient entre els companys de feina. A més a més, ens agradaria que el mitjà comptés amb l’associació d’altres empreses internacionals i disposés de les eines necessàries per realitzar productes de qualitat. Per acabar, voldríem tenir una bona agenda de contactes i, posades a demanar, cobrar un bon sou.

Com creiem que serà

Creiem que la nostra situació professional d’aquí deu anys serà així? Sincerament, pensem que tindrà poc a veure amb el que acabem de descriure. Per començar, suposem que treballarem en un mitjà local i de poca difusió. Aquest mitjà serà digital i la redacció petita perquè l’associació amb altres mitjans internacionals faran que el paper de corresponsal no sigui necessari, per exemple. Per altra banda, creiem que el perfil del periodista haurà de ser molt més complet: haurem de conèixer una mica de tot, especialitzar-nos en un tema concret i, a més, tenir coneixements d’informàtica i programació. Per acabar, en el cas que no hi hagués suficients llocs de treball, creiem que el periodista haurà de ser més autònom i emprendre projectes propis, amb les facilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Els periodistes tenim el repte d’adaptar-nos a tots aquests canvis. Tal i com deia el director de Vilaweb, Vicent Partal: “és la pitjor època pels mitjans però (probablement) la millor pels periodistes”.

5. Periodismo postindustrial

En els últims anys la tecnologia ha desenvolupat noves eines i tècniques que han provocat un canvi radical en la funció i la organització dels mitjans de comunicació. L’Internet i les xarxes socials han permès una difusió ràpida i gratuïta de continguts, fins i tot amb més immediatesa que les institucions periodístiques. Tal i com raonen els autors de Periodismo postindustrial, “els periodistes no professionals han demostrat que poden fer periodisme a un nivell tant alt com els professionals, fins i tot per sobre en ocasions”. Aquest fet s’ha convertit en una amenaça pels mitjans de comunicació, perquè aquells qui abans eren  l’audiència ara ja no són simples lectors i espectadors sinó també usuaris i editors.

Aquests factors han ajudat a crear una percepció que afirma que el periodisme està en crisis.  Però és realment certa aquesta afirmació? No hi ha dubte que la resposta és no. La creixent digitalització, l’internet i la globalització són elements que permeten el ràpid intercanvi dels fluxos d’informació de tal manera que dinamitzen i interconnecten el món en el que vivim. El periodisme pot treure partit d’aquest nou ecosistema, que el beneficia, però per fer-ho ha d’apartar-se a aquest i ha de potenciar tots aquells elements que poden ser un avantatge, deixant en segon pla el periodisme tradicional que és cada vegada més arcaic.

Com ja hem dit, en el món del segle XXI, la possibilitat d’aconseguir informació ha augmentat i això ha intensificat la competència entre els mitjans, així com també ha provocat la fragmentació de l’audiència. Aquesta divisió del públic ha afectat, també, la principal font de subvenció del periodisme: la publicitat. Les agències publicitàries han optat per difondre els seus productes d’una forma més efectiva i econòmica a través de les noves xarxes socials (Facebook, Twitter,...) tot reduint les inversions en premsa escrita. Poc a poc, son més els agents que van buscant solucions als obstacles que es troben per la diferència entre la forma de periodisme actual i la societat canviant en què vivim. És important que el periodisme en la seva totalitat es dirigeixi cap a aquest procés de canvi imprescindible; hem de ser capaços de guiar-lo per aquest camí per tal que torni a “brillar”. El canvi és necessari, fem que es produeixi. 

4. Los elementos del periodismo

El llibre Los elementos del periodismo ens ha permès endinsar-nos en la realitat dels problemes del periodisme actual, i ens ha preparat el camí per a iniciar un procés per canviar la deteriorada visió que els ciutadans i els propis periodistes tenen de la professió. 

Per nosaltres, els tres elements bàsics del manual són: la lleialtat al ciutadà, la independència i la verificació. Tal com manifesten Bill Kovak i Tom Rosentiel, el principal objectiu del periodisme és proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se ells mateixos, és per això que és de total rellevància que la informació que se’ls presenti estigui verificada i que no hagi estat alterada per interessos ni per pressions internes i/o externes, és a dir, que sigui el màxim de verídica possible.

A continuació exposarem aquells elements que creiem que més apliquen o ignoren els mitjans actuals; la veritat és un concepte molt ambigu, i és complicat demostrar si es compleix o no. Segons els autors del llibre, n’existeixen dues proves, la correspondència i la coherència, és a dir, esbrinar els fets i trobar-los-hi un sentit, dos criteris que els mitjans acostumen a complir. El periodisme també deu lleialtat al ciutadà i ha de conservar la seva independència per a mantenir-la, dos elements que no s’apliquen amb freqüència, ja que vincular la renda als ingressos dels mitjans, en comptes de la qualitat periodística, modifica la lleialtat. Creiem que la verificació és una de les bases del periodisme i, en general, els mitjans l’apliquen, tot i que sempre hi ha excepcions, com el cas Trias que va publicar El Mundo recentment, sense haver verificat la seva informació, que va resultar ser falsa.  Aquest element està vinculat a la pròpia consciència del periodista, ja que és ell qui ha de tenir la responsabilitat moral de verificar la informació de les fonts. Pel que fa al control independent del poder, considerem que està íntimament relacionat amb la independència econòmica dels mitjans. És a dir, si és l’Estat qui dóna subvencions a alguns mitjans, aquests estaran sotmesos al poder; no seran imparcials. Les noves tecnologies i les oportunitats que aquestes ofereixen permeten que el públic expressi la seva opinió amb molta més facilitat; l’internet fomenta la crítica i el debat i, per tant, la consolidació del periodisme com un fòrum públic. D’altra banda, els mitjans tenen dificultats per trobar un balanç entre l’entreteniment i la informació rigorosa que els hi demana  l’audiència, i freqüentment  donen prioritat a notícies impactants i no a altres que tenen més transcendència.

És per aquest motiu que en els darrers anys la visió social del periodisme s’ha vist devaluada; el públic ja no confia en el periodista i mira amb recel la informació que aquest li proporciona. Aquesta reacció es deu sobretot a la imatge que actualment es té de la tasca periodística, vista com un procés que s’ha vist corromput pels interessos i les influències polítiques i econòmiques. Els ciutadans creuen que el periodisme ha perdut l’independència, un dels seus elements més essencials, i que com a conseqüència els ha deixat de ser lleial. Així doncs, per a millorar aquesta valoració social tant negativa, creiem que l’independència és l’element que primer s’hauria de reforçar o, més ben dit, recuperar. En aquesta transformació juga un paper molt important la transparència, una qualitat substancial perquè el periodisme restableixi el seu compromís amb el poble.