El relat va acompanyat de dos suports secundaris. El primer, una taula on es puntuen els jugadors dels dos equips i on s’hi recull informació destacada del partit -aquest apartat sí que ofereix, clarament, judicis valoratius; el segon, una imatge on es mostra la celebració d’un dels gols de l’Athletic.
REPORTATGE PREMSA ESCRITA
Vegeu aquí el reportatge de premsa (pàgines: 26,27,28)
Aquest article es
tracta d’un reportatge perquè malgrat que no és una qüestió tractada en la agenda informativa
diària està present en el debat social.
Pilar Diezhandino afirma que en un
reportatge “ el reportero se acerca al lugar
de los hechos, a sus actores, a sus testigos, pregunta, acopia datos los
relaciona, y después acerca el resultado a su lector u oyente, con los recursos
de la literatura y la libertad de un texto firmado”.
Si observem el reportatge està
realitzat per un corresponsal de Londres que a més firma l’escrit. Per tant, és
evident que aquesta persona s’ha pogut apropar als fets i recollir dades. Les
seves característiques més destacades són les següents:
El títol ja fa
pensar que es tracta d’ un gènere interpretatiu ja que “Londres de ciència
ficción” ja ens transmet una idea clara sobre el tema que es tractarà.
També podem observar
les quatre fases de l’estructura que proposa Martínez Albertos.
-Desenvolupament del
fet principal: la construcció de 236 nous gratacels
-Explicació el
antecedents: en la postguerra es van construir edificis de subvenció oficial
-Exposició de reacciones
i d’interpretacions: 80 intel·lectuals redacten una carta oberta
-Anàlisi valoratiu i previsió: necessitat
d’1 milió d’habitatges i falta de sòl edificable.
L’estructura és
lliure i no està prefixada com en el cas de la notícia. Està subjecta a la
lliure elecció del redactor i no està sotmesa a
l’actualitat recent
En aquest cas es tracta d’un reportatge interpretatiu. Ja que
després de recopilar totes les dades les interpreta i emet una previsió: En un
temps es necessitaran un milió d’habitatges i com el sòl de Londres es troba
tan cotitzat perquè escasseja el preu
dels pisos està pujant molt i els constructors estan veient una gran
oportunitat per fer diners. No obstant el reporter intenta abstenir-se de
realitzar judicis de valor.
No apareixen molts recursos
literaris, hi ha algunes metàfores però en
general l’escrit no és molt literari. En canvi es pot observar que el
reporter disposa de molta més llibertat al redactar.
Les imatges dels edificis que es
troben per tota la pàgina amb les seves altures corresponents, criden l’atenció
del lector i permet que es faci una idea d’allò que vol il·lustrat el
reportatge.
INTERNET
CRÒNICA DE PREMSA DIGITAL
Aquest document anterior es tracta d’una crònica de premsa escrita extreta de Vilaweb, un portal de notícies d'Internet. La principal raó que ratifica que es tracta d’aquest gènere interpretatiu és la vinculació directe del tema que tracta amb una notícia d’actualitat que té lloc durant un període de temps concret. És a dir, la crònica és basada en un fet noticiós, concretament en l’Assamblea General de l’ANC a Tarragona on es va aprovar, el dissabte 5 d'abril, el full de ruta cap a la independència i es va anunciar la mobilització de l’11 de Setembre.
De les seves característiques més destacades, cal realçar el seu titular apel·latiu : “La V de votar i de victòria, la conjura final de l’ANC”. Aquest no té una finalitat informativa sinó que simplement exposa un tema general. La crònica és llarga ja que s’adequa a la lliure extensió pròpia d’aquest gènere. El text és organitzat amb 10 paràgrafs, alguns d’ells presentats a partir de titulets. En els primers, el cronista exposa la contextualització i situa els fets de la notícia i als següents explica de manera cronològica tot allò que ha anat succeint durant l’acte. L’estil és totalment lliure, personal i força narratiu. L’autor del text, Josep Casulleres Nualart, introdueix tots els fets essencials de la notícia però ho fa com si relatés una història: “Tots parlaven eufòrics, contents, tret d’un home amb samarreta blava que romania assegut, prenent el cafè en silenci, més pensatiu”. Per acabar, cal citar que el cronista incorpora certs elements valoratius tot i ser secundaris respecte la narració del fet en si. Per exemple: “De la fredor i la lentitud dels tràmits” o “A l’Ignasi Termes se’l veia nerviós”.
En aquest cas es tracta d’una crònica d’esdeveniments ja que la notícia que aquesta té al darrere informa sobre un acte que s’ha realitzat recentment. A més, les cròniques d’esdeveniments, juntament amb les culturals, són les que acostumen a tenir titulars apel·latius que no tenen com a objectiu informar.
L’àmplia llibertat per redactar de la que el cronista disposa es reflexa amb l’estil altament narratiu i expressiu que aquest utilitza. A més, l’autor fa ús d’alguns recursos literaris, concretament de preguntes retòriques (“I a la tarda?”) i d'hipèrboles com “una tronada d'aplaudiments”.
Per anar acabant el comentari d’aquesta crònica, cal dir que va acompanyada d’una imatge i dos vídeos íntimament relacionats amb el fet noticiós: una imatge de l’esdeveniment, un vídeo de l’anunci de mobilitzacions de l’Onze de Setembre i l’altre del discurs de Carme Forcadell durant l’acte.
REPORTATGE DE PREMSA DIGITAL
Hem escollit el
reportatge Melilla, el mur d’Europa
com a exemple de reportatge digital, ja que tot i que es tracta d’un exemple
una mica ‘especial’, creiem que compleix amb una gran majoria de les
característiques d’aquest gènere periodístic i que per tant pot ser considerat
com a tal. Es tracta d’un reportatge publicat per NacióDigital.cat el
19/03/2014 en base a un impressionant recull fotogràfic de Sergi Càmera.
L’exemple escollit,
tot i que es sustenta en gran part en l’espectacularitat de la mostra
fotogràfica en què es basa, presenta les característiques d’un reportatge. A un
títol atractiu, més aviat literari, hi hem d’afegir el fet que aborda un tema
d’actualitat recent com és la delicada situació de la frontera entre Melilla i
Gibraltar. Mitjançant un increïble suport fotogràfic, aprofundeix la informació
sobre la notícia, donant un testimoni des del lloc dels fets i amb la
sinceritat que aporten les fotografies ens transmet la situació dels mateixos
immigrants que cada dia son notícia pel seu intent d’entrar a Europa per
Espanya. La redacció del reportatge abandona la rigidesa de la notícia per a
apropar-se al lector mitjançant la utilització de recursos literaris, donant un
enfocament general de la notícia però que no deixa de tenir un gran valor
interpretatiu amb l’ajuda de les imatges. El recull ens mostra
l’evolució de la situació a Melilla des de l’any 2004 fins l’actualitat, i amb
l’ajuda del text que complementa les imatges, transporta el receptor al lloc
dels fets. El reportatge no recull l’opinió d’experts en la matèria, ni tampoc
dades o fonts complementàries, però aquest buit informatiu queda cobert pel
testimoni fotogràfic, ja que com diu la dita, a vegades val més una imatge que
mil paraules.
El podríem
classificar com un reportatge mostratiu, ja que ens exposa el problema a base
del testimoni de les imatges, i alhora explicatiu, ja que indaga en les causes
que han provocat aquesta situació. A més a més, podríem distingir-lo com un
reportatge fotogràfic, ja que tot i que incorpora text, aquest està basat en
les imatges. Pel que fa al contingut, segons la classificació d’Álex Grijelmo
podríem dir que es tracta d’un reportatge d’interès humà, social i noticiós.
TELEVISIÓ
CRÒNICA TELEVISIVA
L’anterior document de producció audiovisual és un exemple de crònica televisiva emesa el dia 26 de setembre en el telenotícies vespre.
Es tracta d’aquest gènere periodístic ja que té com a base un fet noticiós: la victòria de Hamilton en el gran premi de Singapur que li va permetre posicionar-se com a líder del Mundial de Fórmula 1. Els fets estan narrats de manera seqüencial i comprenen el període de temps en que es va produir la carrera del gran premi, fet que reafirma el gènere en el qual pertany. La informació es presenta de manera clara i concisa sense donar marge a ambigüitats, tot i que inclou alguns elements valoratius que no serien adequats en una notícia però que tampoc es consideren judicis de valor. L’ús d’expressions com “la batalla està servida”, “gestionant com ningú els neumàtics” o “pel britànic, una cursa per tirar coets” en són algunes mostres.
La crònica està narrada per Santi Faro, el corresponsal de tv3 enviat per cobrir l’esdeveniment a Singapur, que fa un breu stand up al final d’aquesta. El stand up és un element força característic de les cròniques i consisteix en l’intervenció del periodista que apareix i parla directament a càmera.
L’exemple mostrat es classifica en el subgènere de les cròniques esportives ja que el tema del que tracta és la fórmula 1, un esport en què tv3 porta apostant des de fa uns anys i que, tot i tenir una audiència menor que la del futbol, s’ha guanyat un lloc en l’actualitat esportiva.
Es troben varis recursos utilitzats en aquesta crònica televisiva entre els quals hi destaquen les imatges en moviment mostrades. Malgrat que aquestes no deixen de ser un element de suport del text permeten que el telespectador es faci una idea més clara i visual del que s’està explicant. El efectes de so i la veu en off del corresponsal són altres dels recursos audiovisuals utilitzats. Cal destacar l’aparició de les declaracions de Fernando Alonso per tal de fer la crònica més dinàmica i per acompanyar i donar veracitat al que diu el cronista.
REPORTATGE TELEVISIU
(El programa 30 minuts de TV3 només permet visionar el documental per tv3.cat fins el 20/10/2014, raó per la qual ens hem vist obligades a buscar-ne la versió original, emesa per la Radio Télévision Suisse el 17/09/2014)
Hem escollit el
reportatge A l’epicentre de l’ebola
emès pel programa de 30 minuts de TV3 el dia 12/10/2014, com a exemple de
reportatge televisiu.
Creiem que en
aquests 30 minuts ens presenta totes, o quasi totes, les característiques del
reportatge, utilitzant els avantatges de ser emès en un mitjà audiovisual. En
primer lloc, el reportatge està basat en un tema de debat social actual, el
problema de l’ebola, que ha captat, i segurament seguirà fent-ho, la gran
majoria de titulars informatius dels últims mesos. No obstant, com és
característic d’aquest gènere periodístic, va més enllà d’anunciar el fet
noticiós i s’endinsa en la notícia per donar-ne a conèixer el màxim
d’informació possible. Aquesta característica es veu perfectament des del
moment que els reporters es traslladen a la localitat de Guéckédou, a Guinea
Conakry, considerada la “zona zero” de l’epidèmia. En cap moment apareix en el
reportatge l’opinió del reporter, sinó que mitjançant el testimoni dels
malalts i d’experts en la matèria, com metges i col·laboradors mèdics
occidentals o fins i tot assistents locals, el reporter interpreta la notícia i ens
ofereix un ampli ventall de fonts, dades i imatges que ajuden al públic a rebre
el màxim d’informació sobre el tema. En aquest reportatge en concret, un dels
materials que aporten més informació al públic són les entrevistes amb els
màxims responsables del tractament dels malalts d’ebola, la ONG Metges sense
Fronteres, que acompanya l’equip durant tot el rodatge. Una
altra característica que ens etiqueta aquest exemple com un reportatge el
trobem en el titular, atractiu i que crida l’atenció de l’espectador, ja que el
tema de l’ebola ha preocupat molt a la societat per la por de contagi i la
menció de la malaltia ja és un motiu per a prestar atenció i intentar conèixer
més sobre una epidèmia que ja ha deixat quasi 5.000 morts. Per últim, al
tractar-se d’un reportatge televisiu, podem veure com utilitza recursos
cinematogràfics per a narrar des d’una estructura dramàtica la notícia, de
manera que les imatges audiovisuals tenen un gran pes en el total del
reportatge. Les imatges dels malalts d’ebola aïllats en habitacions, en
terribles condicions, o dels pocs recursos que disposen els metges, molts
d’ells simples voluntaris que s’arrisquen a contagiar-se de la malaltia, calen
en l’espectador i li obren els ulls al fet des d’una perspectiva que potser la
notícia havia abordat com si es tractés d’un cas aliè a nosaltres.
Resulta molt
difícil, per no dir impossible, poder classificar aquest reportatge dins un
subgrup concret, ja que està abordat des de diferents perspectives i presenta característiques
tant de reportatge mostratiu com d’explicatiu (segons els classifica María
Jesús Casals Carro), ja que no tan sols exposa el problema de l’epidèmia de
l’ebola des de diferents punts de vista, sinó que l’analitza amb profunditat i
fins i tot s’atreveix a especular-ne les conseqüències. Això pel que fa al
format, però també pel que fa el contingut. L’ebola és un tema tant d’interès
social, humà com noticiós, alhora que està abordat des d’un punt de vista
didàctic per a explicar a l’espectador una realitat a través d’opinions de testimonis
directes.
RÀDIO
CRÒNICA RADIOFÒNICA
L’àudio adjuntat anteriorment és extret de “Cròniques d’Estiu” de Catalunya Ràdio. El programa fou emès el passat 16 de Juliol per commemorar el 25è aniversari de la mort del director de l’orquestra Filharmònica de Berlín, Karayan. Per tant, es tracta d’una crònica radiofònica ja que té com a rerefons aquesta notícia d’actualitat. És cert que al començament, amb la contextualització dels fets, podríem pensar que es tracta d’un retrat o semblança ja que el presentador repassa els esdeveniments més importants de la biografia del personatge; allò que Grijelmo anomena “reportage perfil”. Però quan la corresponsal Tarrés pren la paraula exposa més a fons els fets centrats amb el fet noticiós: la commemoració de la mort del director.
La crònica segueix l’estructura habitual d’aquest gènere interpretatiu. En primer lloc situa els fets, fent una petita contextualització i biografia objectiva del protagonista Karayan. Tot seguit, en fa un anàlisi i finalment, Gemma Tarrés, la corresponsal a Berlín, incorpora elements valoratius i interpretatius per donar informació sobre com s’està vivint a la ciutat la mort d’aquest personatge important. L’estil és lliure i personal, hi predomina el vocabulari estàndard i es fa un ús adequat de la llengua. Com ja s'ha comentat anteriorment, l'extensió d'aquest gènere és lliure i en aquest cas, la crònica té una durada de set minuts.
Es tracta d’una crònica cultural ja que la cronista exposa la mort del director d’orquestra, basant-se així amb la petjada que aquest ha deixat actualment a Berlín.
Per fer-ho més amè, s'intercala la veu de la corresponsal Gemma Tarrés i la del presentador del programa que intervé contínuament per aportar més informació o bé deixar preguntes sobre la taula. A més, s’incorporen efectes sonors significatius relacionats directament amb el tema presentat: al llarg de tota la crònica sona la 9a Simfonia de Beethoven, una de les peces dirigides pel mateix Karayan.
REPORTATGE RADIOFÒNIC
Escolteu aquí el reportatge radiofònic
El programa té una secció que es diu
mapamundi que destina a fer reportatges. En aquest cas se centra en les
minories perseguides a l’Iraq.A més en tot el reportatge es combina
la veu de la reportera amb les explicacions de dues persones entrevistades, especialistes
en el tema.El títol se centra
en una qüestió molt concreta que no es troba en la agenda informativa diària,
però que té relació amb l’actualitat.Mitjançant el
testimoni de les dues persones el reportatge es vertebra i aporta els
antecedents de primera mà. Al final de
reportatge es diu qui l´ha realitzat, per tant, està firmat.Aquest reportatge es molt objectiu ja
que també es vol enfocar així, perquè aporta dades i definicions, en aquest cas
de les minories a l’Iraq. Però alhora s’ha de tenir en compte que les persones
entrevistades aporten els antecedents i també la seva pròpia visió del tema.Per fer-lo més amè
intervenen fins a 4 veus diferents en tot el reportatge. Així no queda monòton.
Per tant, introdueixen talls de veu i entrevistes.S’incorporen efectes
de so i música àrab que dona ambient al tema tractat.
