2. Exemples comentats de crònica i reportatge

El reportatge és un gènere periodístic d’una extensió variable que té com a propòsit apropar un tema present en el debat social al receptor. Per fer-ho, el reporter interactua amb els testimonis, relaciona dades, exposa antecedents i pot fer ús de recursos literaris i anècdotes. L’autor, que firma el reportatge, inclou valoracions malgrat evita els judicis propis i té llibertat a l’hora d’elegir l’estructura d’aquest gènere interpretatiu. 

La crònica periodística és un tipus de narració caracteritzada per relatar de manera ordenada i detallada certs fets que han transcorregut en un període de temps concret. És necessari que la crònica es basi en una notícia ja que el propòsit d’aquesta és informar i orientar. L’estil que adopta el cronista és lliure i personal ja que analitza i dóna elements interpretatius tot evitant valoracions subjectives que la podrien confondre amb un article d’opinió. 

A continuació hem realitzat una taula per tal de comparar les principals diferències i similituds d'aquests dos gèneres interpretatius. 

	REPORTATGE	CRÒNICA
CONTINGUT	Present en el debat social	Basat amb una notícia
ESTIL	Lliure i personal	Lliure i personal
AUTOR	Reporter firma	Cronista firma
ELEMENTS INTERPRETATIUS	Sí, amb mesura	Sí, amb mesura
EXTENSIÓ	Variable	Variable
TEMPS	Subjecte a la momentaneïtat	Període de temps concret

 

A continuació citarem alguns exemples de cròniques i reportatges que podeu trobar classificats segons el mitjà de comunicació en el qual els hem trobat.

PREMSA

CRÒNICA PREMSA ESCRITA

Vegeu aquí la crònica de premsa

Aquest document de premsa escrita és una crònica publicada al diari El Mundo Deportivo el 31 d’agost de 2014.

Es considera una crònica esportiva ja que el tema del que tracta és la victòria de l’Athletic de Bilbao davant el Llevant al San Mamés. Un fet noticiós succeït el dia abans de la publicació i sobre el qual es basa tota la narració. El titular “El Athletic prolonga su fiesta” està constituït seguint la composició subjecte + verb + complements però no és estrictament informatiu perquè deixa marge a l’interpretació, és per això, que es podria qualificar d’apel·latiu. Pel que fa a l’inici del relat, es pot dir, que trenca amb l’estructura clàssica de les notícies ja que en el primer paràgraf adopta un estil més lliure que no respon a les 6W. Els fets es presenten de manera cronològica destacant i detallant els aspectes més rellevants del partit com ho són els tres gols que va anotar el club bilbaí. Per fer-ho, el periodista introdueix elements interpretatius que s’allunyen de l’objectivitat característica de les notícies com quan es refereix a Ibai Gómez com a “un maestro” a l’hora de fer centres o quan afirma que l’Athletic ha aconseguit la primera victòria de la lliga “sin grandes alardes, pero con una dosis de eficacia propia de los buenos equipos”. A més, l’escrit apareix firmat per Iñaki Ugalde, el seu autor (propi dels gèneres interpretatius).

En darrer lloc, comentar que el text presenta alguns recursos literaris com per exemple la metàfora: “(...) dejara su impronta con un cabezazo marca de la casa” i tecnicismes propis de l’argot esportiu com lleons o granotes (fent referència als jugadors de l’Athletic i als del Llevant, respectivament) .

El relat va acompanyat de dos suports secundaris. El primer, una taula on es puntuen els jugadors dels dos equips i on s’hi recull informació destacada del partit -aquest apartat sí que ofereix, clarament, judicis valoratius; el segon, una imatge on es mostra la celebració d’un dels gols de l’Athletic. 

REPORTATGE PREMSA ESCRITA

Vegeu aquí el reportatge de premsa (pàgines: 26,27,28)

Aquest article es tracta d’un reportatge perquè  malgrat que no és una qüestió tractada en la agenda  informativa  diària està present en el debat social.

Pilar Diezhandino afirma que en un reportatge “ el reportero se acerca al lugar de los hechos, a sus actores, a sus testigos, pregunta, acopia datos los relaciona, y después acerca el resultado a su lector u oyente, con los recursos de la literatura y la libertad de un texto firmado”.

Si observem el reportatge està realitzat per un corresponsal de Londres que a més firma l’escrit. Per tant, és evident que aquesta persona s’ha pogut apropar als fets i recollir dades. Les seves característiques més destacades són les següents:
El títol ja fa pensar que es tracta d’ un gènere interpretatiu ja que “Londres de ciència ficción” ja ens transmet una idea clara sobre el tema que es tractarà.
També podem observar les quatre fases de l’estructura que proposa Martínez Albertos.

-Desenvolupament del fet principal: la construcció de 236 nous gratacels

-Explicació el antecedents: en la postguerra es van construir edificis de subvenció oficial

-Exposició de reacciones i d’interpretacions: 80 intel·lectuals redacten una carta oberta               
-Anàlisi valoratiu i previsió: necessitat d’1 milió d’habitatges i falta de sòl edificable.
L’estructura és lliure i no està prefixada com en el cas de la notícia. Està subjecta a la lliure elecció del redactor i no està sotmesa a l’actualitat recent

En aquest cas es tracta d’un reportatge interpretatiu. Ja que després de recopilar totes les dades les interpreta i emet una previsió: En un temps es necessitaran un milió d’habitatges i com el sòl de Londres es troba tan cotitzat perquè escasseja  el preu dels pisos està pujant molt i els constructors estan veient una gran oportunitat per fer diners. No obstant el reporter intenta abstenir-se de realitzar judicis de valor.

No apareixen molts recursos literaris, hi ha algunes metàfores però en  general l’escrit no és molt literari. En canvi es pot observar que el reporter disposa de molta més llibertat al redactar.

Les imatges dels edificis que es troben per tota la pàgina amb les seves altures corresponents, criden l’atenció del lector i permet que es faci una idea d’allò que vol il·lustrat el reportatge.

INTERNET


CRÒNICA DE PREMSA DIGITAL 

Vegeu aquí la crònica de premsa digital

Aquest document anterior es tracta d’una crònica de premsa escrita extreta de Vilaweb, un portal de notícies d'Internet. La principal raó que ratifica que es tracta d’aquest gènere interpretatiu és la vinculació directe del tema que tracta amb una notícia d’actualitat que té lloc durant un període de temps concret. És a dir, la crònica és basada en un fet noticiós, concretament en l’Assamblea General de l’ANC a Tarragona on es va aprovar, el dissabte 5 d'abril, el full de ruta cap a la independència i es va anunciar la mobilització de l’11 de Setembre.

De les seves característiques més destacades, cal realçar el seu titular apel·latiu : “La V de votar i de victòria, la conjura final de l’ANC”. Aquest no té una finalitat informativa sinó que simplement exposa un tema general. La crònica és llarga ja que s’adequa a la lliure extensió pròpia d’aquest gènere. El text és organitzat amb 10 paràgrafs, alguns d’ells presentats a partir de titulets. En els primers, el cronista exposa la contextualització i situa els fets de la notícia i als següents explica de manera cronològica tot allò que ha anat succeint durant l’acte. L’estil és totalment lliure, personal i força narratiu. L’autor del text, Josep Casulleres Nualart, introdueix tots els fets essencials de la notícia però ho fa com si relatés una història: “Tots parlaven eufòrics, contents, tret d’un home amb samarreta blava que romania assegut, prenent el cafè en silenci, més pensatiu”. Per acabar, cal citar que el cronista incorpora certs elements valoratius tot i ser secundaris respecte la narració del fet en si. Per exemple: “De la fredor i la lentitud dels tràmits” o “A l’Ignasi Termes se’l veia nerviós”.

En aquest cas es tracta d’una crònica d’esdeveniments ja que la notícia que aquesta té al darrere informa sobre un acte que s’ha realitzat recentment. A més, les cròniques d’esdeveniments, juntament amb les culturals, són les que acostumen a tenir titulars apel·latius que no tenen com a objectiu informar.  

L’àmplia llibertat per redactar de la que el cronista disposa es reflexa amb l’estil altament narratiu i expressiu que aquest utilitza. A més, l’autor fa ús d’alguns recursos literaris, concretament de preguntes retòriques (“I a la tarda?”) i d'hipèrboles com “una tronada d'aplaudiments”.

Per anar acabant el comentari d’aquesta crònica, cal dir que va acompanyada d’una imatge i dos vídeos íntimament relacionats amb el fet noticiós: una imatge de l’esdeveniment, un vídeo de l’anunci de mobilitzacions de l’Onze de Setembre i l’altre del discurs de Carme Forcadell durant l’acte. 

REPORTATGE DE PREMSA DIGITAL

Vegeu aquí el reportatge de premsa digital

Hem escollit el reportatge Melilla, el mur d’Europa com a exemple de reportatge digital, ja que tot i que es tracta d’un exemple una mica ‘especial’, creiem que compleix amb una gran majoria de les característiques d’aquest gènere periodístic i que per tant pot ser considerat com a tal. Es tracta d’un reportatge publicat per NacióDigital.cat el 19/03/2014 en base a un impressionant recull fotogràfic de Sergi Càmera.

L’exemple escollit, tot i que es sustenta en gran part en l’espectacularitat de la mostra fotogràfica en què es basa, presenta les característiques d’un reportatge. A un títol atractiu, més aviat literari, hi hem d’afegir el fet que aborda un tema d’actualitat recent com és la delicada situació de la frontera entre Melilla i Gibraltar. Mitjançant un increïble suport fotogràfic, aprofundeix la informació sobre la notícia, donant un testimoni des del lloc dels fets i amb la sinceritat que aporten les fotografies ens transmet la situació dels mateixos immigrants que cada dia son notícia pel seu intent d’entrar a Europa per Espanya. La redacció del reportatge abandona la rigidesa de la notícia per a apropar-se al lector mitjançant la utilització de recursos literaris, donant un enfocament general de la notícia però que no deixa de tenir un gran valor interpretatiu amb l’ajuda de les imatges. El recull ens mostra l’evolució de la situació a Melilla des de l’any 2004 fins l’actualitat, i amb l’ajuda del text que complementa les imatges, transporta el receptor al lloc dels fets. El reportatge no recull l’opinió d’experts en la matèria, ni tampoc dades o fonts complementàries, però aquest buit informatiu queda cobert pel testimoni fotogràfic, ja que com diu la dita, a vegades val més una imatge que mil paraules.

El podríem classificar com un reportatge mostratiu, ja que ens exposa el problema a base del testimoni de les imatges, i alhora explicatiu, ja que indaga en les causes que han provocat aquesta situació. A més a més, podríem distingir-lo com un reportatge fotogràfic, ja que tot i que incorpora text, aquest està basat en les imatges. Pel que fa al contingut, segons la classificació d’Álex Grijelmo podríem dir que es tracta d’un reportatge d’interès humà, social i noticiós.

TELEVISIÓ


CRÒNICA TELEVISIVA

Vegeu aquí la crònica televisiva

L’anterior document de producció audiovisual és un exemple de crònica televisiva emesa el dia 26 de setembre en el telenotícies vespre.

Es tracta d’aquest gènere periodístic ja que té com a base un fet noticiós: la victòria de Hamilton en el gran premi de Singapur que li va permetre posicionar-se com a líder del Mundial de Fórmula 1. Els fets estan narrats de manera seqüencial i comprenen el període de temps en que es va produir la carrera del gran premi, fet que reafirma el gènere en el qual pertany. La informació es presenta de manera clara i concisa sense donar marge a ambigüitats, tot i que inclou  alguns elements valoratius que no serien adequats en una notícia però que tampoc es consideren judicis de valor. L’ús d’expressions com “la batalla està servida”, “gestionant com ningú els neumàtics” o “pel britànic, una cursa per tirar coets” en són algunes mostres.

La crònica està narrada per Santi Faro, el corresponsal de tv3 enviat per cobrir l’esdeveniment a Singapur, que fa un breu stand up al final d’aquesta. El stand up és un element força característic de les cròniques i consisteix en l’intervenció del periodista que apareix i parla directament a càmera.

L’exemple mostrat es classifica en el subgènere de les cròniques esportives ja que el tema del que tracta és la fórmula 1, un esport en què tv3 porta apostant des de fa uns anys i que, tot i tenir una audiència menor que la del futbol, s’ha guanyat un lloc en l’actualitat esportiva.

Es troben varis recursos utilitzats en aquesta crònica televisiva entre els quals hi destaquen les imatges en moviment mostrades. Malgrat que aquestes no deixen de ser un element de suport del text permeten que el telespectador es faci una idea més clara i visual del que s’està explicant. El efectes de so i la veu en off del corresponsal són altres dels recursos audiovisuals utilitzats. Cal destacar l’aparició de les declaracions de Fernando Alonso per tal de fer la crònica més dinàmica i per acompanyar i donar veracitat al que diu el cronista. 

REPORTATGE TELEVISIU

Vegeu aquí el reportatge televisiu

(El programa 30 minuts de TV3 només permet visionar el documental per tv3.cat fins el 20/10/2014, raó per la qual ens hem vist obligades a buscar-ne la versió original, emesa per la Radio Télévision Suisse el 17/09/2014)

Hem escollit el reportatge A l’epicentre de l’ebola emès pel programa de 30 minuts de TV3 el dia 12/10/2014, com a exemple de reportatge televisiu.

Creiem que en aquests 30 minuts ens presenta totes, o quasi totes, les característiques del reportatge, utilitzant els avantatges de ser emès en un mitjà audiovisual. En primer lloc, el reportatge està basat en un tema de debat social actual, el problema de l’ebola, que ha captat, i segurament seguirà fent-ho, la gran majoria de titulars informatius dels últims mesos. No obstant, com és característic d’aquest gènere periodístic, va més enllà d’anunciar el fet noticiós i s’endinsa en la notícia per donar-ne a conèixer el màxim d’informació possible. Aquesta característica es veu perfectament des del moment que els reporters es traslladen a la localitat de Guéckédou, a Guinea Conakry, considerada la “zona zero” de l’epidèmia. En cap moment apareix en el reportatge l’opinió del reporter, sinó que mitjançant el testimoni dels malalts i d’experts en la matèria, com metges i col·laboradors mèdics occidentals o fins i tot assistents locals,  el reporter interpreta la notícia i ens ofereix un ampli ventall de fonts, dades i imatges que ajuden al públic a rebre el màxim d’informació sobre el tema. En aquest reportatge en concret, un dels materials que aporten més informació al públic són les entrevistes amb els màxims responsables del tractament dels malalts d’ebola, la ONG Metges sense Fronteres, que acompanya l’equip durant tot el rodatge. Una altra característica que ens etiqueta aquest exemple com un reportatge el trobem en el titular, atractiu i que crida l’atenció de l’espectador, ja que el tema de l’ebola ha preocupat molt a la societat per la por de contagi i la menció de la malaltia ja és un motiu per a prestar atenció i intentar conèixer més sobre una epidèmia que ja ha deixat quasi 5.000 morts. Per últim, al tractar-se d’un reportatge televisiu, podem veure com utilitza recursos cinematogràfics per a narrar des d’una estructura dramàtica la notícia, de manera que les imatges audiovisuals tenen un gran pes en el total del reportatge. Les imatges dels malalts d’ebola aïllats en habitacions, en terribles condicions, o dels pocs recursos que disposen els metges, molts d’ells simples voluntaris que s’arrisquen a contagiar-se de la malaltia, calen en l’espectador i li obren els ulls al fet des d’una perspectiva que potser la notícia havia abordat com si es tractés d’un cas aliè a nosaltres.

Resulta molt difícil, per no dir impossible, poder classificar aquest reportatge dins un subgrup concret, ja que està abordat des de diferents perspectives i presenta característiques tant de reportatge mostratiu com d’explicatiu (segons els classifica María Jesús Casals Carro), ja que no tan sols exposa el problema de l’epidèmia de l’ebola des de diferents punts de vista, sinó que l’analitza amb profunditat i fins i tot s’atreveix a especular-ne les conseqüències. Això pel que fa al format, però també pel que fa el contingut. L’ebola és un tema tant d’interès social, humà com noticiós, alhora que està abordat des d’un punt de vista didàctic per a explicar a l’espectador una realitat a través d’opinions de testimonis directes. 


RÀDIO


CRÒNICA RADIOFÒNICA

Escolteu aquí la crònica radiofònica

L’àudio adjuntat anteriorment és extret de “Cròniques d’Estiu” de Catalunya Ràdio. El programa fou emès el passat 16 de Juliol per commemorar el 25è aniversari de la mort del director de l’orquestra Filharmònica de Berlín, Karayan. Per tant, es tracta d’una crònica radiofònica ja que té com a rerefons aquesta notícia d’actualitat.  És cert que al començament, amb la contextualització dels fets, podríem pensar que es tracta d’un retrat o semblança ja que el presentador repassa els esdeveniments més importants de la biografia del personatge; allò que Grijelmo anomena “reportage perfil”.  Però quan la corresponsal Tarrés pren la paraula exposa més a fons els fets centrats amb el fet noticiós: la commemoració de la mort del director.

La crònica segueix l’estructura habitual d’aquest gènere interpretatiu. En primer lloc situa els fets, fent una petita contextualització i biografia objectiva del protagonista Karayan. Tot seguit, en fa un anàlisi i finalment, Gemma Tarrés, la corresponsal a Berlín, incorpora elements valoratius i interpretatius per donar informació sobre com s’està vivint a la ciutat la mort d’aquest personatge important. L’estil és lliure i personal, hi predomina el vocabulari estàndard i es fa un ús adequat de la llengua. Com ja s'ha comentat anteriorment, l'extensió d'aquest gènere és lliure i en aquest cas, la crònica té una durada de set minuts.

Es tracta d’una crònica cultural ja que la cronista exposa la mort del director d’orquestra, basant-se així amb la petjada que aquest ha deixat actualment a Berlín.

Per fer-ho més amè, s'intercala la veu de la corresponsal Gemma Tarrés i la del presentador del programa que intervé contínuament per aportar més informació o bé deixar preguntes sobre la taula. A més, s’incorporen efectes sonors significatius relacionats directament amb el tema presentat: al llarg de tota la crònica sona la 9a Simfonia de Beethoven, una de les peces dirigides pel mateix Karayan.

REPORTATGE RADIOFÒNIC

Escolteu aquí el reportatge radiofònic

El programa té una secció que es diu mapamundi que destina a fer reportatges. En aquest cas se centra en les minories perseguides a l’Iraq.A més en tot el reportatge es combina la veu de la reportera amb les explicacions de dues persones entrevistades, especialistes en el tema.El títol se centra en una qüestió molt concreta que no es troba en la agenda informativa diària, però que té relació amb l’actualitat.Mitjançant el testimoni de les dues persones el reportatge es vertebra i aporta els antecedents de primera mà.      Al final de reportatge es diu qui l´ha realitzat, per tant, està firmat.Aquest reportatge es molt objectiu ja que també es vol enfocar així, perquè aporta dades i definicions, en aquest cas de les minories a l’Iraq. Però alhora s’ha de tenir en compte que les persones entrevistades aporten els antecedents i també la seva pròpia visió del tema.Per fer-lo més amè intervenen fins a 4 veus diferents en tot el reportatge. Així no queda monòton. Per tant, introdueixen talls de veu i entrevistes.S’incorporen efectes de so i música àrab que dona ambient al tema tractat.